Articles d'opinió

Pol Hernàndez

Mariano Rajoy està obsedit en desesperar els partidaris de la tercera via. Després de cinc anys de procés sobiranista i amb el “referèndum o referèndum” a l'horitzó, continua sense fer cap esforç per tendir un pont que pugui atraure als sectors “moderats” de Catalunya. L'enèsima burla del líder popular inclou treure del bagul dels records la conferència de presidents autonòmics de Zapatero i una reforma del finançament autonòmic que, de fet, no és cap oferta ja que l'actual model està caducat i no apunta cap a la singularitat.

Rajoy ha parlat en el discurs del debat d'investidura de l'esperit “acollidor” de Catalunya mentre augmenta l'escalada de l'ofensiva judicial contra el procés. El líder popular ha esquivat al Congrés la mà dura –ha obviat qualsevol referència a inhabilitacions i a mesures coercitives- al mateix temps que la Fiscalia es querella contra Carme Forcadell i l'Audiència Nacional ressuscita el delicte d'“incitació a la sedició” per utilitzar Joan Coma Roura com a cap de turc i “exemple” per a la resta de regidors i alcaldes del país.


L'independentisme, mentre l'Estat es rearma amb l'acord tàcit entre PP, PSOE i C's, ha d'accelerar amb el referèndum del 2017 com a gran objectiu. La creació d'una Assemblea d'Electes és un moviment interessant que, indefectiblement, s'haurà de combinar amb una estratègia conjunta –fins ara inexistent- sobre com respondre a les ràtzies contra polítics independentistes. Multiplicar la via oberta per Joan Coma i Montse Venturós, sense dubte, seria la millor manera de demostrar a Rajoy que el “referèndum o referèndum” no és cap lema sinó un realitat.

Noa Ollé

Trastorn  bipolar
Engloba els trastorns de l’estat d’ànim i provoca a la persona que el pateix emocions molt exagerades (són el que es diuen episodis maníacs) per després passar a nivells anímics perillosament baixos (depressió). Els extrems són tan dràstics que poden fer malbé les relacions socials, provocant com a resultat un baix rendiment a l’escola o a la feina, amb risc de suïcidi.
La majoria de les persones amb trastorn bipolar són diagnosticats a partir dels 25 anys d’edat, però moltes vegades aquesta malaltia no és fàcil de detectar. Donat que les proves de sang i escàners cervicals no poden detectar el trastorn bipolar, els professionals de la salut mental es basen en la historia clínica del pacient. Les persones amb trastorn bipolar poden arribar a una vida normal amb un tractament adequat que combini medicaments i psicoteràpia per controlar els símptomes i reduir el risc  de futurs episodis.
Les persones amb aquest trastorn estan en alt risc de cometre suïcidi. Encara que poden consumir alcohol o algunes altres substancies. 

Olga fuente

Masclisme i feminisme

Tradicionalment, el masclisme ha estat associat a la diferenciació entre homes i dones, la rebel·lia de la dona a les societats on l’home és més poderós i té major estatus, que està limitat al gènere masculí. Ara mateix els masclistes volen justificar el benestar dels homes.

La teoría feminista de la diferència defensa que homes i dones no són iguals en tot el que creuen,en el que desitgen, en el que fan o com ho fan.

Defensa que no totes les dones són iguals.

“Hembrisme”: Doctrina social favorable a la dona, a qui coincideix capacitat i drets resultats abans als homes. Bàsicament el “hembreisme” el la inversió del masclisme i el feminisme que és una manera de dir igualtat.
Jo de tot això penso que no està bé ni el masclisme i el feminisme perquè la gent va a l’extrem i es passen de llarg. Tots som iguals perquè no és millor ni serhome ni dona, tots treballem i tots netejar.

Ainoa Rodríguez

Els estereotips

Un estereotip consisteix en una imatge estructurada i acceptada per la gran majoria de persones per representar un col·lectiu o una idea.

En la meva opinió, els estereotips són una de les pitjors coses de la societat. Per culpa d’aquests, les persones no poden ser totalment lliures; i això crea molts conflictes consequents: bullying, homofòbia, etc...

A consequència d’aquest fet, les persones no s’atreveixen a sr qui realment són per por. Por ha ser rebutjats, de no tenir amics, de sofrir tot tipues de cosses.

Alguns exemples de estereotips serien: “Els que vesteixen rosa són gais, perquè és un color de noies”. “No vesteix com la majoria de gent, així que es rar@”... I molts més (per desgracia)

Ja  crec que, per arreglar aquest problema, la gent hauria d’aceptar a les persones tal com són. Viure i deixar vivir. Hi ha ,oltes persones “genials” amagades sota un “mantell” d’una personalitat falsa, només per encaixar.

Considero que cadascú ha de ser com és. Per a mi és bonic veure tot tipus de persones. El fet de que no tots sóm iguals ens fa únics i especials i aixó és el que importa.